Entrevista a África Fanlo, creadora del cartell d’El Meu Primer Festival 2026

La il·lustradora África Fanlo és l’autora de la imatge de la 19a edició d’El Meu Primer Festival. Parlem amb ella sobre el procés creatiu del cartell, les seves fonts d’inspiració i la seva passió pel cinema, l’animació i els universos imaginaris.

La 19a edició d’El Meu Primer Festival ja té imatge pròpia: una il·lustració plena de fantasia i imaginació creada per África Fanlo. La reconeguda il·lustradora barcelonina torna a col·laborar amb el festival per donar forma al cartell i a la seva animació. En aquesta entrevista ens explica com va néixer la proposta, quines tècniques ha utilitzat i quins records cinematogràfics han marcat el seu univers creatiu.

África Fanlo, una trajectòria entre la il·lustració i l’animació
África Fanlo viu i treballa a Barcelona. Va estudiar Belles Arts i, al llarg de la seva trajectòria, ha desenvolupat projectes molt diversos: ha il·lustrat llibres, dissenyat cartells, creat animacions i impartit tallers d’il·lustració.

Ha treballat per a institucions i marques destacades com l’Ajuntament de Barcelona, Biblioteques de Barcelona, TV3, l’Obra Social ”La Caixa”, Intermón Oxfam, la revista Time Out i LONDJI, així com per a editorials com Combel, laGalera, Edebé, Barcanova i Alba Editorial, entre moltes altres.

Aquest és el segon cop que col·labores amb El Meu Primer Festival creant-ne el cartell i l’animació. Com vas rebre la proposta i quina va ser la primera idea que et va venir al cap?
Vaig rebre la proposta amb molta il·lusió, perquè és la segona vegada que el festival em convida a crear el cartell i l’animació. El primer que vaig pensar és que el cinema és per a tothom: petits, grans i molt grans! I em va venir de gust incloure-hi un personatge de dimensions gegants que acompanyés els més petits. Una mica com si el món dels adults i el dels infants es trobessin dins d’una mateixa sala de cinema.

El cartell ens convida a entrar en un univers on tot sembla possible. Com vas imaginar aquesta escena i què volies transmetre?
Volia transmetre l’alegria d’anar al cinema amb amics i, alhora, jugar amb l’univers imaginari dels infants, on tot és possible. Per què no anar al cinema amb un llangardaix gegant i compartir-hi les crispetes? M’agrada aquesta idea que les coses més extraordinàries es puguin viure quan anem al cinema.

Quin procés i quines tècniques has seguit per crear el cartell i donar moviment a la seva versió animada?
Jo sempre començo amb llapis i paper. M’agrada fer esbossos i pensar amb el llapis a la mà fins que trobo la idea. En aquest cas, he treballat amb collage, combinant diferents textures i materials que després he muntat digitalment.
Pel que fa a l’animació, aquesta vegada no he pogut treballar amb stop motion, com m’hauria agradat, i he utilitzat After Effects per donar moviment a les imatges.

Has treballat en projectes molt diversos, però què t’aporta especialment crear una imatge per a un festival de cinema adreçat a la infància?
Fer cartells m’encanta! És un format molt especial perquè has de concentrar-ho tot en una sola imatge. Per a mi és com disparar una fletxa amb arc: cal fer punteria i encertar-la amb allò que vols transmetre, però també amb el que el festival necessita comunicar. Ha de ser una imatge atractiva, divertida i entranyable, que convidi a participar-hi.

I treballar per a la infància sempre és estimulant. Només cal recordar què m’agradava quan era petita i deixar que la imaginació faci la resta. En realitat, crec que tots portem una criatura a dins que, de tant en tant, convé deixar sortir!

Què t’agradaria que sentissin els nens i nenes quan veiessin el cartell per primera vegada?
M’agradaria que sentissin curiositat i ganes d’entrar en aquest univers i anar al festival a veure pel·lícules. I també que hi trobessin una imatge feta per una persona, amb sensibilitat, imperfeccions i caràcter propi.

Crec que ara, més que mai, és important reivindicar la creativitat humana i tot allò que té d’especial una imatge creada artesanalment, amb temps, intuïció i imaginació.

I, és clar, que els vinguin ganes de compartir unes bones crispetes!

Si poguessis entrar dins d’una pel·lícula d’animació i viure-hi una aventura durant un dia, quina triaries?
Sense dubtar-ho, em colaria a Grand Prix a la muntanya dels invents, dirigida per Ivo Caprino i produïda a Noruega l’any 1975.
És una història trepidant feta amb la tècnica del stop motion, fotografia a fotografia. Una meravella visual, plena d’escenaris amb mil detalls i personatges entranyables.

La vaig veure quan era molt petita, en una sessió matinal de cinema amb l’escola. Recordo que la vam veure en català i que hi havia el director, que ens va explicar que havien trigat tres anys a filmar-la. També ens van explicar com funcionava la tècnica del stop motion i, allà mateix, me’n vaig enamorar. Vaig descobrir que volia dibuixar, animar i recrear mons.

El que em va fascinar va ser aquella capacitat de construir un univers tan detallat que, quan veus la pel·lícula, tens la sensació que aquell món existeix de veritat. Em va semblar pura màgia. Us la recomano a tots!

D’on sorgeix la inspiració per als teus projectes actuals? Dels llibres, del cinema, de Barcelona o de les persones amb qui treballes?
Crec que m’inspiren moltes coses i no sempre les que espero. De vegades segueixo idees que em venen al cap sense solta ni volta, imatges que apareixen del no-res, somnis o petites observacions del dia a dia. També m’inspira molt la natura.

Suposo que tot va fent pòsit i, en algun moment, les peces es connecten d’una manera inesperada. No sempre cal anar a buscar la inspiració; a vegades és ella qui et troba!

Hi ha algun personatge de cinema o de conte amb qui t’identifiquis especialment?
Pippi Calcesllargues, sense cap dubte! Només em falta tenir un cavall amb taques pintades!

Astrid Lindgren va crear un dels personatges més lliures, divertits, espavilats i vitals que conec. Una nena que no demana permís per ser com és, que viu les aventures a la seva manera i que té una imaginació desbordant. Segurament ha inspirat moltes generacions de nens i nenes, però també d’adults. Jo, sens dubte, soc una d’elles.

I quina pel·lícula de la teva infància recordes amb més estima?
Diré un clàssic: E.T., de Steven Spielberg.

Vaig ser nena als anys vuitanta i el cinema d’aquella època em va marcar profundament. La guerra de les galàxies, Els Goonies, Superman, Laberint, Legend... Em fascinaven les històries fantàstiques, els mons impossibles i, sobretot, els efectes especials que aconseguien fer creïble allò que semblava impossible.

Crec que aquelles pel·lícules van alimentar molt el meu imaginari visual i les ganes de crear mons propis. Encara avui em continua fascinant aquesta capacitat del cinema per fer-nos creure, durant una estona, que tot és possible.
Anterior
Següent