Més de 3.600 espectadors al primer cap de setmana d’El Meu Primer Festival

La setzena edició d’El Meu Primer Festival va donar un tret de sortida amb un primer cap de setmana ple d’emocions per a petits i grans cinèfils. Creativitat, diversió i cinema inèdit, el festival dissenyat específicament per a nens i nenes de 2 a 12 anys, va omplir les sales de Barcelona i Madrid amb més de 3.600 espectadors.

Barcelona, l'afluència de públic va ser excepcional amb un total de 1.800 espectadors. Les sales del Mooby Bosque, Cinema Verdi i la Filmoteca de Catalunya es van convertir en un lloc de trobada per a famílies i amics, i els més petits no van poder amagar el seu entusiasme. A més, l’Institut Francès va ser l’escenari del Taller de Light-painting, una manera única d’aprendre com funcionen les fotografies d’exposició prolongada i utilitzar  pinzells de llum, fets amb LEDs de colors per crear escenes màgiques.

El festival va començar a Barcelona amb la projecció de Robot Dreams de Pablo Berger, una veritable carta d'amor a la ciutat de Nova York. Presentada pel seu director d’art, José Luis Ágreda ens va ensenyar emocionants escenes i il·lustracions del disseny dels escenaris i els personatges. El llargmetratge va encisar joves i grans per igual. Les llàgrimes d’emoció, les rialles i els aplaudiments van omplir les sales a la capital catalana.

Aquest any, El Meu Primer Festival ha fet un pas endavant amb la seva missió d'inclusió i accessibilitat, adreçant-se especialment a les persones amb sordesa. El festival ofereix tres sessions especialment adaptades a aquests col·lectius a Barcelona, amb subtítols adaptats, bucle magnètic i intèrprets en llengua de signes catalana. La primera sessió, de "Tony, Shelly i la llanterna màgica" ja va tenir lloc amb gran èxit, aplegant una vintena de persones amb sordesa que van poder gaudir de la projecció, . Aquesta pel·lícula, recomanada per a infants de més de 6 anys, doblada al català i es van oferir subtítols adaptats per a persones sordes. A més, la sala estava equipada amb bucle magnètic i va incloure una presentació i col·loqui amb intèrprets de llengua de signes catalana (LSC), així com subtitulatge en directe.

La màgia del  cinema mut i la música en viu va prendre vida al cine-concert de Charley Bowers, en la qual el virtuós pianista Jorge Gil Zulueta va oferir una experiència  completa. Després de la projecció, Zulueta va compartir un enriquidor diàleg amb l'audiència, abordant temes com la relació entre música i cinema mut, així com l'art de la comèdia.

D'altra banda, Madrid tampoc no es va quedar enrere amb 1800 espectadors emocionats pel festival a MK2 Cine Paz, Condeduque i el Cine Doré. En la sessió inaugural vam comptar amb la presència de Pablo Berger, que va explicar el procés creatiu de la pel·lícula i va ballar a la sala al ritme de September, d’Earth Wind & Fire. A més, el públic va gaudir de Tony, Shelly i la llanterna màgica, una joia de stop-motion que va captivar famílies senceres amb la seva màgia i llum. La ciutat es va omplir de rialles i aplaudiments amb la projecció de la mítica pel·lícula Chicken Run, un clàssic de l’animació stop-motion carregada d’imaginació, diversió i rialles per a tota la família.

També a Madrid, a les sales del Centre de Cultura Contemporània Condeduque vam comptar amb tallers per partida doble. D’una banda, l'escola de cinema infantil i juvenil Primer Plano, juntament amb la cineasta Goizeder Urtasun, van presentar un taller apassionant per a famílies amb ganes d'explorar el món que se centra a estrènyer llaços familiars i vincles a través del cinema i el seu potencial pedagògic. D'altra banda, en un taller de creativitat en família, l'ONG Coloria.

A mesura que el festival entra a la seva segona setmana, l'emoció creix amb les projeccions escolars programades. Més de 10.000 nens i nenes tindran l'oportunitat de participar en aquesta experiència única durant les properes setmanes. El cinema continua sent una poderosa eina per parlar sobre diversitat cultural, estimular la imaginació i la creativitat, i fomentar la reflexió i el pensament crític davant el consum audiovisual.
Anterior
Següent