VIVABOOK Lab anuncia els cinc projectes seleccionats en la seva segona edició
Cinc històries nascudes de la literatura infantil i juvenil faran el salt a la pantalla al laboratori d'escriptura impulsat per El Meu Primer Festival.
VIVABOOK Lab ja té els seus cinc projectes seleccionats. En la seva segona edició, el laboratori impulsat per El Meu Primer Festival acompanyarà el desenvolupament de cinc adaptacions audiovisuals basades en obres de literatura infantil i juvenil, amb l'objectiu d'obrir nous camins entre els llibres i la pantalla i estimular la creació de cinema i sèries per a nenes, nens i públic familiar.
Els projectes seleccionats són Heura, d'Eloy Calvo, Blanca Escoda i Volker Schmitt (autor); On és el pare?, de Carla Lainez Tabuenca; Mia Fantasia, d'Inés Acuña De Piero i Júlia Puig Fontanet; Belzi, el sincuernos, de Silvina Schnicer Schliemann; i La lluna a casa, de Mario Monzó Porras i Guillem Villalonga i Colomé.
Cinc propostes molt diferents entre si (un llargmetratge, dos curtmetratges i dues sèries d'animació) que comparteixen una mateixa voluntat: imaginar noves històries per a la infància des de l'emoció, l'aventura, l'humor, la sensibilitat i la mirada crítica.
Amb aquesta selecció, VIVABOOK Lab reforça el diàleg entre dos universos creatius profundament connectats: la literatura infantil i juvenil i l'audiovisual. El laboratori vol ser un espai d'acompanyament, desenvolupament i trobada professional per impulsar projectes amb identitat pròpia i potencial per arribar a noves generacions d'espectadors.
Els cinc projectes seleccionats
Heura, d'Eloy Calvo i Blanca Escoda
Basat en Heura: començar de nou, de Volker Schmitt i Màriam Ben-Arab, publicat per Bindi Books, Heura es planteja com un llargmetratge d'aventures situat en un món marcat pel Gran Col·lapse. La Terra s'ha convertit en un enorme desert, travessat per climes extrems, rius verinosos i animals mutats.
En aquest paisatge hostil viu l'Heura, una nena de deu anys enginyosa i valent, acompanyada per la seva rata Bigotis i per una família improvisada que sobreviu en comunitat dins d'un refugi amb hivernacles. Quan l'Heura s'aventura més enllà dels límits prohibits, troba l'Atari, un nen ferit que sembla guardar un secret. A partir d'aquesta trobada, comença una carrera per sobreviure, curar-lo i salvar el fràgil ecosistema que els manté amb vida.
El projecte està signat per Blanca Escoda, Volker Schmitt (autor) i Eloy Calvo, director de cinema i storyboard artist. El seu debut com a director de ficció, La Furgo, adaptació del còmic homònim, es va estrenar el 2025 i va ser produïda per Teidees. Calvo també ha dirigit documentals com Carretera a Gusen, Housing First: un nuevo techo i Japón: visiones imaginadas.
On és el pare?, de Carla Lainez Tabuenca
El curtmetratge On és el pare? parteix del llibre homònim de Lorena Zamora Blanco i Laura Delgado Carrillo per abordar, des de la mirada d'un nen, una realitat complexa i poc representada en l'audiovisual infantil: l'entrada a la presó d'un pare.
La història segueix en Nicolás, que torna de l'escola amb ganes d'ensenyar-li al seu pare una nova figura de papiroflèxia. Però quan arriba a casa, el seu pare no hi és. El busca als armaris, sota el llit, a la rentadora... fins que la seva mare li dóna una notícia que li canvia la vida. A partir d'aleshores, en Nicolás intenta trobar una manera d'ajudar-lo, convingut que treure bones notes pot fer que torni abans a casa.
Amb delicadesa i una mirada íntima, el projecte parla de l'absència, la infància, l'amor familiar i la necessitat de trobar noves mecenes de sentir-se a prop, fins i tot quan la distància sembla massa gran.
La seva autora, Carla Lainez Tabuenca, és directora, guionista i documentalista. Ha treballat en projectes com Sobrevivir al paraíso: Más allá de los Testigos de Jehová, El camino, Humanity: una historia de filantropía, Raphaelismo o Hasta que me quede sin voz. Com a directora i guionista, ha desenvolupat curtmetratges com Te quiero, El guarro, Reinas del cielo i System Girl.
Mia Fantasia, d'Inés Acuña De Piero i Júlia Puig Fontanet
La màgia, l'amistat i la vida quotidiana es donen la mà a Mia Fantasia, una sèrie d'animació basada en l'obra d'Elisenda Roca. La protagonista és la Mia, una petita bruixeta filla d'en Linus, un mag despistat, i de la Flordeneu, una bruixa molt poderosa.
Al seu voltant, una família tan màgica com divertida: en Vinil, un gat intel·ligent i irònic; la Bowie, una gossa gran, peluda i simpàtica; en Boleta, un hàmster blau per culpa d'un encanteri; i la Rosalia, una aranya amb un talent desbordant per dissenyar teranyines. I sí: totes les mascotes parlen.
A través de les seves aventures dins i fora de l'escola, Mia Fantasia proposa un univers ple d'humor, tendresa i fantasia, on es posen en valor l'amistat, l'empatia, la cura del medi ambient i la valentia per afrontar els reptes del dia a dia.
El projecte està escrit per Inés Acuña De Piero i Júlia Puig Fontanet. Acuña ha treballat com a lectora de guió i guionista a Massa d’Or, i ha participat en projectes com El retrato de María Cerezo o Liminal. Puig ha estat guionista i staff writer de La última, la primera sèrie de Disney+ Originals Espanya, i forma part de l'equip de guió de Saber y ganar, reconegut amb el Premi ALMA 2024 a Millor guió de concurs. Juntes han desenvolupat projectes seleccionats en espais com Fanpitch del Festival de Sitges i Sombra Market.
Belzi, el sincuernos, de Silvina Schnicer Schliemann
Què passa si un dimoni és massa bo per fer el mal? Aquesta és la pregunta que planteja Belzi, el sensecorns, sèrie d'animació basada en els tres primers volums de l'obra creada per Gemma Brie, Vincas Richardson i Ingrid Valls.
En Belzi és un petit dimoni que apareix de sobte al món dels humans. No sap com hi ha arribat i, el més important, no té ni idea de com tornar a l'infern. Amb l'ajuda dels bessons Álex i Vera, i del seu amic Ross, intentarà que li creixin les cornes per poder tornar a l'inframón. Però aviat descobriran que només li créixeran si fa el mal. El problema és que en Belzi és, senzillament, un dimoni patològicament bo
Amb una premissa molt humorística, la sèrie juga amb els codis de la fantasia i la comèdia per parlar de la identitat, l'amistat i la dificultat, o la sort, de no encaixar del tot on es suposa que hauries d'encaixar.
Al capdavant del projecte hi ha Silvina Schnicer Schliemann, cineasta argentina formada en Comunicació Social per la Universitat de Buenos Aires. Després d'iniciar-se al departament d'art, va escriure el llargmetratge Tigre, estrenat al Festival Internacional de Cinema de Toronto i al Festival de Sant Sebastià. Posteriorment va dirigir Carajita, reconeguda amb una Menció Especial del Jurat a Sant Sebastià, i La Quinta, premiada al Festival Internacional de Marràqueix.
La lluna a casa, de Mario Monzó Porras i Guillem Villalonga i Colomé
Basat en el conte La lluna a casa, de Pere Calders, aquest curtmetratge proposa una història luminosa sobre la imaginació infantil i la capacitat de convertir una preocupació enorme en una aventura domèstica.
Els cosins Arlet, de set anys, i Joan, de sis, acaben de descobrir que els americans preparen un nou viatge a la Lluna. Temen que puguin fer-li mal i decideixen salvar-la portant-la fins a la seva habitació. Per aconseguir-ho, ideen un camí de reflexos amb tots els miralls de la casa, des del riu fins a la finestra, mentre els adults continuen ocupats en les seves converses sense adonar-se del rebombori que provoca la missió.
La proposta combina tendresa, humor i poesia per recuperar l'esperit de Calders i celebrar una mirada infantil capaç de transformar el quotidià en una cosa extraordinària.
El projecte està signat per Mario Monzó Porras i Guillem Villalonga i Colomé. Monzó, graduat en Cinema i Mitjans Audiovisuals per l'ESCAC, ha dirigit el curtmetratge El Camino de Santiago i ha desenvolupat projectes seleccionats en espais com Serielizados Kick, La Traca, el Laboratorio de Cine de la SGAE, Ibiza Cine Fest Pitch o el laboratori de Mediapro Studios. Villalonga, graduat en Comunicació Audiovisual i especialitzat en escriptura de guió, ha treballat a Produccions Quart i Fuera de Campo Films, i és coautor de projectes com Antonio Gilipollas Caraculo i Vallclosa.
La selecció d'aquesta segona edició de VIVABOOK Lab mostra la riquesa i diversitat de la literatura infantil i juvenil com a punt de partida per a noves creacions audiovisuals. Mons postapocalíptics, històries familiars íntimes, petites bruixes, dimonis massa bons i llunes que entren per la finestra conviuen en una mateixa convocatòria que mira a la infància amb respecte, imaginació i ambició artística.
Amb aquests cinc projectes, VIVABOOK Lab continua el seu recorregut com un espai per pensar, escriure i desenvolupar noves històries per a nenes i nens, acompanyant creadores i creadors en el procés d'adaptar universos literaris a llenguatges cinematogràfics i televisius.