La guerra dels botons
Cinema de tots els temps
Edició 2020
90'
Entranyable i emotiva oda a la infància, basada en la novel·la de l'autor francès Louis Pergaud, adaptada al cinema en diverses ocasions.
Projeccions i tickets
Al cinema
Detalls de la sessió
Més info i activitats
Sobre el director
Yves Robert va ser un actor, guionista, director i productor de cinema procedent de França. Sent adolescent es va traslladar a París per guanyar-se la vida com a actor i inicialment va dedicar-se al teatre. El 1949, amb 29 anys, va debutar al cinema amb un petit rol a la pel·lícula Les Dieux du dimanche. Al llarg de la seva vida va dirigir més de 20 pel·lícules i va actuar en més de 70. La guerra dels botons (1962) va rebre el Premi Jean Vigo, un premi per a joves directors a França.
Sabies que…
Una història, moltes versions
La història d’aquest llargmetratge està basada en un llibre de l’autor francès Louis Pergaud. La novel·la porta aquest mateix títol i es va publicar el 1912. A partir del llibre s’han fet diverses adaptacions al cinema. Les més noves es van estrenar l’any 2011: La nova guerra dels botons dirigida per Christophe Barratier i l’altre, Yann Samuell. Cada director aporta a la història original el seu toc personal, canviant detalls dels personatges, l’espai i la manera com es filma l’acció.
D’on han sortit aquests nens?
Per a trobar tots els joves actors que formarien les dues bandes de nois protagonistes, el director va fotografiar prop de 1,000 nens a tot de campaments d’estiu diferents. D’aquí se’n van acabar prenent un centenar. La majoria dels nens no tenien cap tipus de formació com a actors, la qual cosa potser dona un estil més realista a les seves interpretacions. Als crèdits de la pel·lícula, però, no apareix el nom de cap d’ells.
Activitats
Una batalla llarguíssima
Els nens de Longeverne i els de Velran no deixen d’enfrontar-se constantment. Tenen una gran rivalitat des de fa molt de temps, sovint es barallen i s’acaben prenent botons i elàstics, però en cap moment sabem d’on surt aquesta rivalitat. Quin deu ser el problema entre els dos pobles perquè estiguin immersos en aquesta baralla? Imagina què podria haver passat. Hi ha alguna manera de solucionar-ho?
Ser una família no és sempre fàcil
Cap al final de la pel·lícula, descobrim que no són només els nens dels dos pobles qui estan en una constant baralla, sinó que els pares tampoc s’avenen gaire. Els pares i els fills de la pel·lícula tenen relacions de vegades complicades, ja que si bé els pares s’enfaden quan els fills tornen amb la roba feta malbé o arriben tard a casa, és cert que ells també tenen la mateixa rivalitat amb el poble del costat. En quines coses creieu que tenen raó els pares? I els fills?