.jpg)
El sector audiovisual reflexiona sobre els reptes i oportunitats del contingut infantil a Espanya
Festival
El sector reflexiona a Madrid sobre els reptes i oportunitats de l’audiovisual infantil a Espanya
La indústria audiovisual espanyola es va reunir divendres passat al Campus Puerta de Toledo de la Universitat Carlos III de Madrid (UC3M) per abordar un dels temes més urgents i, alhora, més desatesos del sector: la creació de continguts infantils i familiars.
La jornada professional Reptes i oportunitats de l’audiovisual infantil a Espanya, organitzada per Mi Primer Festival de Cine en col·laboració amb el Màster en Guió de Cinema i Televisió de la UC3M, va reunir professionals, guionistes, productors, exhibidors i estudiants per reflexionar sobre un públic que, tot i ser clau per al futur, continua infrarepresentat en la producció nacional.
Al llarg de la jornada, els participants van debatre sobre els principals desafiaments de la indústria, les oportunitats emergents i la necessitat urgent de repensar com Espanya es relaciona amb la seva audiència més jove.
Al llarg de la jornada, els participants van debatre sobre els principals desafiaments de la indústria, les oportunitats emergents i la necessitat urgent de repensar com Espanya es relaciona amb la seva audiència més jove.
Una taula rodona que obre un debat necessari
La primera part de la jornada es va dedicar a la taula L’audiència infantil i familiar: una finestra d’oportunitat, moderada per Tamara Moya (coordinadora del Màster de Guió de la UC3M) i amb la participació de:
- Álvaro Postigo (president de FECE – exhibidors)
- Yago Fandiño (responsable de continguts infantils de RTVE – Clan)
- Nuria G. Blanco (guionista i directora)
- Verónica Buide (consultora de producció i estratègia per a IPs infantils)
- Estíbaliz Burgaleta (guionista i seleccionada al VIVABOOK Lab)
Un diagnòstic compartit: un sector necessari però fràgil
Els ponents van coincidir que l’audiovisual infantil a Espanya viu una paradoxa: la seva importància és enorme, però la seva estructura industrial és feble.
Entre les dificultats exposades:
El finançament continua sent un obstacle major
A Espanya, la infància no és prioritària en les polítiques públiques ni en els pressupostos, explicava Postigo.
Les empreses es troben davant d’un sector molt delicat i fragmentat, i els costa apostar-hi a llarg termini.
Les empreses es troben davant d’un sector molt delicat i fragmentat, i els costa apostar-hi a llarg termini.
Un mercat que exclou els infants
El consum infantil ha canviat radicalment, però el sector no acompanya aquest canvi. La indústria continua creant continguts des d’una mirada adulta, quan els infants ja no són on pensem, alertava Burgaleta. Es va reclamar un coneixement real del públic de 7 a 12 anys, considerat el target més difícil: exigent, intel·ligent i molt conscient del món que l’envolta.
Manca de diversitat i risc narratiu
Verónica Buide va exposar que el mercat espanyol tendeix a repetir fórmules i evita riscos, generant poca diversitat temàtica, un excés d’adaptacions i poques obres originals que parlin des d’una mirada real de la infància.
Nuria G. Blanco hi va insistir:
“No es valora prou l’escriptura infantil. És un gènere exigent: poques escenes, molta precisió i zero condescendència.”
Nuria G. Blanco hi va insistir:
“No es valora prou l’escriptura infantil. És un gènere exigent: poques escenes, molta precisió i zero condescendència.”
Una responsabilitat cultural
Diversos ponents van coincidir que la creació per a la infància no és només entreteniment: forma part del dret cultural dels infants i és un instrument per construir mirada crítica, identitat i empatia.
Quina societat volem construir i quines històries volem que acompanyin els nostres nens i nenes?, plantejava Yago Fandiño.
Quina societat volem construir i quines històries volem que acompanyin els nostres nens i nenes?, plantejava Yago Fandiño.
Oportunitats: un terreny fèrtil si el sector decideix apostar-hi
Tot i el diagnòstic crític, la taula va destacar diverses oportunitats:
Un públic immens i universal
Els continguts infantils, quan estan ben fets, s’exporten millor que molts altres gèneres. El cinema europeu demostra que es pot combinar tradició, identitat i projecció internacional amb exemples recents com Robot Dreams o Olivia i el terratrèmol invisible.
Aliances entre exhibidors, televisions i creadors
Segons FECE, l’exhibició rarament compta amb prou contingut infantil local. Tot i així, quan es programa bon cinema infantil:
- Les famílies responen
- Es fidelitzen nous públics
- Es creen hàbits culturals duradors
Noves polítiques d’impuls
Es va remarcar la necessitat d’incloure l’audiovisual infantil en les polítiques d’Estat, tal com passa en altres països europeus on aquest sector es considera estratègic.
Creativitat i talent emergent
Els nous creadors que treballen des de l’autenticitat i l’arrelament local poden generar històries profundament universals. L’exemple de projectes com VIVABOOK Lab demostra que hi ha talent, però manca estructura.
Escriure per a la infància: una classe magistral per a creadors
La jornada va continuar amb la classe magistral Escriure per a la infància: claus d’una bona bíblia de projecte, impartida per Nuria G. Blanco.
Entre les idees principals:
- Escriure per a infants exigeix màxima claredat emocional i narrativa
- La bíblia ha de combinar profunditat, to, univers i una mirada infantil real
- Les històries han de parlar del que preocupa realment els infants: pors, autonomia, amistat, justícia, dol, identitat i humor
“Els creadors i creadores hem de recordar com miràvem el món quan teníem vuit anys”, va assenyalar Blanco.
Una trobada que sembra futur
La jornada es va tancar amb un missatge compartit: Espanya necessita apostar de manera decidida per l’audiovisual infantil, no només com a indústria cultural sinó com a eina educativa, social i emocional. Des de Mi Primer Festival i la UC3M, el compromís és clar: continuar generant espais de debat, formació i trobada que impulsin un ecosistema sostenible per al públic més important i més exigent: la infància.