Nascuda a Buenos Aires el 1982, Ana Sanfelippo és il·lustradora, dissenyadora gràfica i de patrons, artista tipogràfica i amant dels gats.
Va estudiar Disseny i Tipografia a la Universitat de Buenos Aires, on va ser professora durant 14 anys. Ha publicat llibres a l’Argentina, Mèxic, Xile, Estats Units, Espanya, Anglaterra i Suïssa; un d’aquests va ser seleccionat per l’IBBY entre els Outstanding Books for Young People with Disabilities.
La seva obra s’ha exposat a la Biennal de Bratislava, als Cheltenham Illustration Awards i a la Fira del Llibre Infantil de Bolonya.
Actualment viu i treballa a València. El seu univers combina colors vius, personatges curiosos i composicions plenes de natura i moviment.

Ana, aquest any la teva feina dona imatge a la 18a edició del Meu Primer Festival. Com vas rebre la proposta i què va ser el primer que et va inspirar?
 La vaig rebre per correu i em va fer una il·lusió immensa. Em va entusiasmar poder col·laborar amb la imatge d’una activitat cultural tan significativa. Sempre he estat molt cinèfila, i des que sóc mare he vist amb la meva filla moltes pel·lícules que havien format part del festival sense saber-ho. Em va encantar la idea d’apropar el cinema als més petits, aquell moment màgic davant la gran pantalla amb pel·lícules que estimulen el visual i l’emocional d’una manera diferent al cinema comercial.
 Quan vaig començar a pensar idees, vaig tornar a la meva infància: aquelles pel·lícules que veia una vegada i una altra, rebobinant la cinta o anant al cinema amb la meva mare. Ella sempre s’adormia, però jo quedava fascinada fins al final.

El cartell té un aire molt lluminós, amb un bosc, un conill lector i un llibre que cobra vida. Com va sorgir la idea?
 Amb l’equip vam parlar dels llibres clàssics que van inspirar tantes pel·lícules, i aquesta va ser la primera connexió. La meva font principal de treball són els llibres infantils, així que vaig partir d’aquí: de com les històries prenen vida a través de la llum del cinema. Alícia va ser una referència immediata: uneix generacions, i aquest conill lector ens convida a entrar en el món màgic que recrea la pel·lícula. Vaig sentir que podia ser una imatge clara i poderosa.

Les teves il·lustracions es caracteritzen pel color, la textura i el moviment. Quines tècniques vas utilitzar per a aquest cartell?
 Treballo de manera analògica, pintant a mà. En aquest cas vaig fer servir gouaches acrílics. Em considero una mica romàntica: m’agrada preservar aquestes tècniques en un context cada cop més digital.

Les teves obres equilibren l’artesanal i el digital. Com trobes aquest punt just entre tots dos mons?
 Intento mantenir l’artesanal, però la meva formació com a dissenyadora gràfica m’ha donat les eines per adaptar el meu treball als diferents mitjans i fer-lo viable professionalment. Es tracta de trobar l’equilibri entre l’emoció del traç i la precisió del disseny.

Has treballat en llibres, objectes, tipografia i patrons. Què t’aporta un projecte com el Meu Primer Festival?
 Moltíssim, perquè d’alguna manera els reuneix tots. Els llibres tenen altres ritmes i narratives; en canvi, un cartell busca comunicar de manera immediata. En un projecte com el Meu Primer Festival, la comunicació visual, la tipografia i el disseny han d’acompanyar la il·lustració per transmetre una emoció compartida. És un repte diferent i molt estimulant, a més d’un tema que connecta amb els meus interessos i el meu univers creatiu.

Què t’agradaria que sentissin els infants en veure el cartell per primera vegada?
 Que tinguin ganes d’entrar en aquell món, d’imaginar què està llegint aquell conill i quines històries projecta amb el seu ull-llanterna.

Si poguessis colar-te en una pel·lícula d’animació per un dia, en quina t’agradaria viure?
 Mary Poppins. Potser perquè tota la pel·lícula tracta d’això: de submergir-se en un món màgic. Canten, ballen, viuen aventures amb animals... què més es pot demanar?

Què t’inspira més avui: els llibres, el cinema o la vida quotidiana?
 Avui, la vida quotidiana. Però durant molt de temps van ser els llibres i el cinema. La meva filla m’ensenya a mirar el món d’una altra manera. Juntes compartim històries i pel·lícules, i això em permet redescobrir coses que ja coneixia i descobrir-ne de noves. M’inspira la seva manera de veure el món, la seva curiositat, la seva imaginació. I alhora intento transmetre-li el meu amor per l’art, el cinema i els llibres. Encara que soni ingenu, crec que l’art és el que salva el món.

Hi ha algun personatge de cinema o conte que sentis una mica el teu alter ego?
 La Chihiro, potser. Estimo aquesta pel·lícula. M’hi identifico una mica: curiosa, una mica tímida, però valenta. Descobreix el món pas a pas, amb sorpresa i determinació.

Quina pel·lícula va marcar la teva infància?
Eduardo Manostijeras. La vaig veure de petita i em va impactar profundament. Els colors, aquell barri, els personatges... tot. La història de l’incomprès que busca pertànyer em va commoure aleshores, i encara avui hi descobreixo coses noves cada vegada. És, per a mi, el millor Tim Burton.